Captura i edició de fotografia amb dispositius que fan servir el sistema operatiu Android

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol

Capturar fotografies amb dispositius Android

És relativament senzill i requereix només pocs passos simples:

1. Obre l’aplicació de càmera – Tots els dispositius Android tenen una aplicació de càmera preinstal·lada.
2. Apunta la càmera cap a l’objecte que vols fotografiar. Si el teu dispositiu té autofocus, deixa que la càmera s’ajusti automàticament.
3. Moltes aplicacions de càmera permeten ajustar la configuració de la càmera per aconseguir una millor fotografia. Això pot incloure l’exposició, el balanç de blancs, el zoom, la resolució i altres opcions.
4. Una vegada que estiguis satisfet amb la composició de la teva fotografia, prems el botó de captura. El botó de captura pot ser una icona en pantalla o un botó físic a la part superior o lateral del dispositiu.
5. Després de fer la foto, pots visualitzar la imatge a l’aplicació de càmera o a la galeria de fotos del teu dispositiu.
6. Si desitges editar la foto, pots utilitzar una aplicació d’edició de fotografia per fer-ho. Hi ha moltes aplicacions d’edició de fotografia disponibles a Google Play Store que pots descarregar i utilitzar per editar fotos.

Aquests són els passos generals per a la captura de fotografia en un dispositiu que fa servir el sistema operatiu Android. La presentació pot variar en funció de la versió del sistema operatiu i el model del dispositiu.

En les imatges següents veiem les opcions que incorpora el programa de foto preinstal·lat en un smartphone de la marca Huawei:

La majoria d’opcions del menú de la càmera s’entenen intuïtivament. Ens facilita triar entre diversos modes de captura, o aplicar determinats efectes.

Per ampliar o complementar aquestes opcions podem instal·lar programes de fotografia disponibles a través de Play Store.

Aquí tens algunes opcions populars:

1. Google Càmera és l’aplicació de càmera preinstal·lada en molts dispositius Android. Ofereix una interfície d’usuari senzilla i intuïtiva, així com funcions avançades com el mode de nit, mode retrat i la capacitat de capturar fotos en format RAW.
2. Open Camera és una aplicació de càmera gratuïta i de codi obert que ofereix una gran quantitat de funcions avançades com la capacitat de capturar fotos en format RAW, suport per a diversos formats d’arxiu, i opcions de configuració personalitzades.
3. Camera FV-5 Lite és una aplicació de càmera gratuïta que ofereix una gran quantitat de funcions avançades, com la capacitat de controlar l’obturador, l’ISO, la compensació d’exposició i altres ajustos manualment. Aquesta aplicació és popular entre els fotògrafs que busquen una experiència de càmera professional.
4. Manual Camera és una aplicació de càmera de pagament (però hi ha una versió gratuïta, que provarem) que ofereix una gran quantitat de control manual per a l’ajust de la càmera, com la velocitat d’obturació, l’ISO, la compensació d’exposició i altres ajustaments manuals.
5. Camera MX és una aplicació de càmera gratuïta que ofereix una gran quantitat de funcions, com la capacitat de capturar fotos en mode burst, el mode de panorama i una varietat de filtres i efectes de imatge.

Això és només una petita selecció de les moltes aplicacions de càmera disponibles per als dispositius Android. Cada aplicació té les seves pròpies característiques úniques, per la qual cosa val la pena investigar i provar algunes opcions per trobar l’aplicació de càmera que millor es pugui adaptar a les teves necessitats i preferències.

Per provar-ne una que ens proporciona funcions molt útils, ens instal·larem, a través de Play Store, el programa Manual Camera. Veurem que hi ha dues versions del programa, una que és de pagament i una de gratuïta. Triarem aquesta última.

Triem la versió gratuïta del programa.

Les següents captures de pantalla ens donen una idea de la gran quantitat de detalls de la càmera que podem controlar amb aquest programa (en aquestes captures el programa està en anglès; això és perquè s’ha instal·lat en un dispositiu l’idioma del qual no reconeix; però si s’instal·la en un dispositiu que té l’espanyol com a idioma principal, s’instal·la en aquest idioma):

De totes aquestes opcions, n’explorem l’assitent de focalització (amb ajustament manual). Aquesta eina ens permet focalitzar de manera força controlada una determinada distància, de manera que allò que es trobi per davant o per darrere es veurà desenfocat, en contrast amb el punt seleccionat, que es veurà enfocat:

L’eina d’enfocament cosnsiteix en una barra lliscadora que aproxima o allunya el punt de referència (que serà el que es veurà més nítid).

Foto que apunta a un objectiu més proper.

Foro que apunta a un objectiu més llunyà.

Edició de fotografia amb Android

Hi ha moltes aplicacions d’edició de fotografia disponibles per a dispositius que fan servir el sistema operatiu Android. Algunes de les més populars són les següents:

1. Adobe Lightroom és una aplicació de edició de fotografia completa que ofereix una gran quantitat de funcions i opcions de edició avançades. És una opció popular per als professionals i aficionats que busquen una experiència de edició de fotografia completa.
2. Snapseed és una aplicació desenvolupada per Google que ofereix una ampla gamma d’eines de edició. Aquesta aplicació és fàcil d’utilitzar i és una opció popular per als usuaris que busquen una aplicació de edició de fotografia gratuita.
3. VSCO és una aplicació de edició de fotografia que té una gran quantitat de filtres de qualitat i opcions de edició. Aquesta aplicació és popular entre els usuaris que busquen una experiència de edició de fotografia artística.
4. PicsArt – PicsArt és una aplicació de edició de fotografia amb una gran quantitat d’eines de edició i funcions creatives. Aquesta aplicació és popular per als usuaris que busquen una aplicació de edició de fotografia tot-en-un.
5. Canva – Canva és una aplicació de disseny gràfic que també ofereix eines de edició de fotografia. Aquesta aplicació és popular per als usuaris que volen crear dissenys creatius utilitzant les seves pròpies fotografies.

Totes aquestes aplicacions són fàcils de descarregar i utilitzar, i ofereixen una gran quantitat de funcions i opcions d’edició per als usuaris d’Android.

Editar text amb “Documents de Google”

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol

A l’entrada que vam dedicar a la productivitat ofimàtica al mòbil esmentàrem el programa d’edició de textos “Documents de Google”. Ara crearem un document al qual introduirem text per donar-li format i fer-li una revisió ortogràfica.

Com sabeu, els processadors de textos s’utilitzen per crear documents escrits de forma que es puguin perfilar tots els detalls del text segons les necessitats de l’usuari. També solen incorporar un complement de correcció lèxica-ortogràfica.

Introduir text

Lògicament, el primer que s’ha de fer, en aquests documents, és introduir text. Amb aquesta finalitat el principal element és el teclat, a través del qual escrivim el que volem transmetre. Atès que, per al nostre exercici, ens convé partir d’un volum de text suficient, copiarem i enganxarem alguna cosa d’Internet, que usarem per fer una pràctica. Així, a la Wikipedia, busco “Simó Alsina i Clos”, ja que vull redactar una petita biografia sobre aquest personatge.

Copia i enganxa

Ara vull copiar el que he trobat a la Wikipedia per enganxar-ho al processador de textos i fer-ho servir com a base per a una elaboració posterior. Per fer-ho, toco dues vegades seguides qualsevol paraula de l’article i queda marcada com veieu en la següent captura:

La paraula que he tocat dues vegades seguides ha quedat marcada amb fons blau (ho he assenyalat amb una fletxa). Alhora, a dalt, es mostra un línia amb diferents opcions; triem “Selecciona-ho tot” (també hi he dibuixat una fletxa). En fer-ho, veiem que el rerefons blau s’estén per tot el text de la pàgina:

Això vol dir que hem seleccionat tot el text marcat de blau. Entre les opcions que apareixen al capdamunt, trio “Copia” (també hi he dibuixat una fletxa que ho assenyala). En fer-ho, tot el que està seleccionat es copia al porta-retalls.

Aleshores, obro el programa “Documents de Google” i creo un nou document, que apareix en blanc:

Com veieu, també hi he dibuixat una fletxa; en aquest cas, assenyala la icona del porta-retalls. Si la toquem, s’obre un menú:

Hem de tocar la franja grisa que té dibuixada, a la dreta, una tatxa. En fer-ho, el que havíem copiat de la Wikipedia s’enganxa al nostre document:

El problema és que s’ha copiat tot, incloses algunes paraules o frases que no ens interessa que hi siguin. A més, tot el text s’ha copiat amb el mateix format. Ara, doncs, ens queda la feina d’editar aquest document: hem de polir el text, llevant-li algunes paraules i frases, modificant-ne d’altres i potser introduint-ne de noves. Per altra part, li haurem de donar format tipogràfic. I, finalment, per assegurar-nos de no cometre cap errada ortogràfica, el repassarem amb el corrector que porta incorporat el programa.

Puc eliminar text posant el cursor al final de la línia o paraula que vull eliminar i prémer la tecla “suprimir” (una tecla amb “x” dins d’una mena de triangle que hi ha a la part inferior dreta del teclat), o bé seleccionar-lo (toco dues vegades una paraula i “estiro” el cercle blau en el sentit que em convingui, fins que tot el text que vull eliminar queda marcat de blau) i tocar l’opció “retalla” o bé prémer una sola vegada la tecla “suprimir”.

Una vegada he seleccionat el text, ja el puc eliminar, ja sigui amb la tecla “suprimir/retrocés” o bé tocant l’opció del menú contextual “Retalla”.

He eliminat tot el text que em sobrava. Ara he de donar format tipogràfic al document. Això vol dir que:

1. triaré una tipografia per a tot el text;
2. posaré amb una lletra més grossa i amb negreta el títol principal i els subtítols (si n’hi ha);
3. posaré en cursiva els títols de les obres esmentades;
4. justificaré els paràgrafs;
5. posaré en format de llista les obres seleccionades

A part d’aquestes propietats, n’hi ha moltes altres que podem controlar amb el processador de textos, com ara afegir imatges, posar color de fons a la pàgina, etc. Per ara, introduirem els paràmetres que hem enumerat al paràgraf anterior. En primer lloc, doncs, triem una tipografia i cos de lletra per al conjunt del text. Per poder fer això, en primer lloc seleccionem tot el text, i tot seguit toquem la lletra “A” amb unes línies al costat que hi ha a la part superior:

Per canviar la tipografia, toco sobre el lloc on diu “Tipus de lletra” i vaig passant-los fins que trobo el que vull, que es diu “EB Garamond” (pot ser qualsevol altre que vulgueu). Toco aquest estil i el text apareix immediatament amb aquesta tipografia.

Per canviar el cos de lletra, he de tocar sobre un dels dos signes circumflexos que estan a banda i banda d’un número que hi ha a la dreta de la paraula “Mida”. Aquest número indica el cos de lletra actual, que és 11. Jo el vull posar a 12, i per tant toco el signe circumflex que assenyala cap amunt (si el volgués posar a 1o, tocaria el signe que senyala cap a baix). Des d’aquest menú podríem també canviar el color del text, per exemple posar-lo el vermell, però ara no ho farem pas.

Una vegada tenim el text amb la tipografia i el cos de lletra que volíem, hem de tocar, a la part de dalt del requadre de visualització de teclat, l’opció “Paràgraf”. He de visualitzar això:

Amb aquest plafó podem controlar diverses opcions de paràgraf. Jo vull que el text quedi justificat (és a dir, que faci caixa tant a la dreta com a l’esquerra de la pàgina), i per tant toco sobre el conjunt de línies iguals que hi ha més a la dreta. Des d’aquí també podria modificar l’interlineat, però en aquest cas no ho vull fer. Així, doncs, el text tindrà aquesta aparença:

Ara resta donar format als titulars i a les obres esmentades. Això s’ha de fer seleccionant individualment cada part del text que vulgui modificar. Així, per posar el títol general, slecciono el nom del personatge que encapçala en text i li dono el format: negreta, cos 16 i centrat. Després, selecciono “escriptor i poeta català” i el centro sense modificar-lo. Tot seguit he de posar en cursiva un per un els diferents títols que s’esmenten. Poso en negreta un parell d’encapçalaments d’apartats. A la secció “Selecció d’obres” li dono format de llista. El text final té la següent aparença:

Abans de donar-lo per enllestit, hi faig una revisió ortogràfica amb el corrector del programa. Per obrir-lo, toco els tres punts que hi ha a la part superior dreta de la pantalla, cosa que fa que es desplegui un menú. Toco sobre l’opció “Corrector ortogràfic” i apareixen ressaltades (si n’hi ha) les paraules incorrectes per tal que decidim si les modifiquem o les deixem tal com estan:

El programa ha detectat que la paraula “Renaixensa” està mal escrita i em proposa, en un requadre que apareix a la part de baix de la pantalla, substituir-la per “Renaixença”, cosa encertada. Però en aquest cas no ho canviaré, ja que es tracta del títol d’una publicació antiga, i en aquests casos es respecta la forma original. Per tant, toco l’opció “Ignora” i passo a la paraula següent (si hagués tocat “canvia” s’hauria substituït la paraula que hi ha al text per la que proposava el corrector del programa). I vaig fent passar el corrector fins revisar tot el text. En cada cas he de decidir si modifico o no el text.

Connectivitat amb el mòbil (II): Bluetooth

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Segueix l’enllaç per llegir aquest article en espanyol: https://jesusaumatell.wordpress.com/2023/03/22/conectividad-en-el-movil-ii-bluetooth/

El Bluetooth serveix per connectar els dispositius que es porten a sobre o estan a una distància pròxima. Permet interactuar amb dispositius com ordinadors (de butxaca, portàtils, torres…) telèfons mòbils, impressores, càmeres digitals, ratolins, teclats, auriculars i molts altres perifèrics, d’una forma segura i econòmica, a través d’ones de ràdio d’alta freqüència (UHF), de 2.402 GHz a 2.480 GHz.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan es troben a l’abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres, tot i que la potència més comuna ens permet connectar-nos fins a una distància de 10 metres.

La forma més senzilla de connexió es realitza de dispositiu a dispositiu sense cap programa addicional. Cal que tots dos aparells tinguin activat el Bluetooht, i s’hagi seguit els passos per connectar-se.

Vincular dispositius amb Bluetooth

Hem de verificar que, al nostre Smarphone, el Bluetooth està activat. Per això, obrim els Ajustaments (amb la icona de l’engranatge) i cliquem sobre l’apartat “Connexions”. Com veieu, al meu dispositu està apagat:

Veieu, a la part superior de la pantalla, diferents icones, algunes de les quals són de color blau (significa que la funcionalitat que simbolitzen està activada) i d’altres grises (la funcionalitat està incativa). La icona que simblolitza Bluetooth és aquesta:

Hi toco a sobre i s’activa. Però ara vull connectar a través del Bluetooth dos dispositius al meu smartphone: un ratolí i un teclat:

Aquest aparells tenen botons d’encesa/apagada; per tal que el nostre smartpohe els localitzi ens hem d’assegurar que estan encesos.

Al telèfon, dins de “Configuració”, obro l’apartat “Connexió del dispositiu”, on comprovo que la connexió Bluetooth està activada (en cas que no fos així, l’activaria; s’ha de mostrar com en la imatge següent):

Toco sobre on diu “Bluetooth” i se’m mostra una llista de dispositius propers que també el tenen activat. En el meu cas n’hi ha molts, però a part del primer, anomenat “Escalopet”, que és el meu ordinador portàtil, els altres no els connec. A més, molts no sé ni què poden ser (televisors, mòbils, impressores…), potser perquè es troben massa lluny perquè el meu dispositiu hi estableixi una connexió viable.

En tot cas, jo em vull connectar al meu smartphone els dos dispositus que he esmentat abans, un teclat i un ratolí. Com ja he dit, cal que aquests disposius també tinguin el engegada la seva connexió Bluetooht. Primer engego el teclat, el meu dispositu el detecta i m’hi connecto.

Faig el mateix amb el ratolí:

Toco sobre el lloc on diu “BT5.2 Mouse” i de seguida hauré enllaçat també aquest perifèric al telèfon mòbil.

Productivitat ofimàtica al mòbil

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol.

El mòbil pot ser una eina de treball molt completa. Per això només cal una bona suite d’ofimàtica que ens permeti llegir, crear o modificar documents de text, fulls de càlcul i presentacions. El conjunt de programes de Microsoft aplegats al paquet anomenat Office és el més conegut i utilitzat, i determina l’estàndard.

N’hi ha una versió per a smartphone que podem instal·lar-nos, però cal que tinguem un compte de Microsoft (o que ens el creem ara) per poder-la executar:

D’altra banda, una vegada el tenim activat, passat un període de prova haurem de pagar per fer-lo servir, o quedarà bloquejat.

Eines ofimàtiques de Google

Per estalviar-nos aquest cost, farem servir les eines de Google, que són d’ús lliure i ens permeten treballar amb arxius creats amb els programes de Microsoft, ja que hi són totalment compatibles. Això sí, cal que tinguem un compte de Google activat. Però a diferència de l’Office de Microsoft, aquest conjunt d’eines no ens les podem instal·lar com un paquet, sinó que ho hem de fer una per una.

Cal apuntar que hi ha d’altres programes d’ofimàtica de lliure accés, però ens centrarem en les que ens ofereix Google per comoditat i perquè sabem que funcionen. De tota manera, aquests programes tenen tots una presentació visual gairebé idèntica, i funcionen d’una manera molt similar, de manera que, el que ens serveixi per un segurament ens servirà per tots els altres.

En primer lloc, amb Google Play, buscarem i instal·larem l’aplicació anomenada “Documents de Google” (processador de textos):

Després, “Fulls de càlcul de Google”:

Finalment, busquem i instal·lem “Presentacions de Google”:

A l’apartat següent veurem el funcionament d’aquests programes un per un:

Documents de Google

Una vegada instal·lat, obrim el programa; com que està vinculat al nostre compte de Google, ens mostra el contingut de l’espai que tenim al núvol (l’anomenat Drive):

Com veieu, jo ja hi tinc alguns documents de text. Cada requadre representa un arxiu, i si hi toco a sobre faig que s’obri. Però abans d’obrir-ne cap fixem-nos que, a la part de sota de cada arxiu hi ha, al mig, el títol; a la dreta hi ha tres punts que, en tocar-los, ens permeten fer diverses accions amb el document sense haver-lo d’obrir:

aquesta imatge mostra les opcions que es despleguen quan toco els tres punts que hi ha sota de cada arxiu.

I a l’esquerra de cada arxiu hi ha una petita icona que identifica el format de cada arxiu; la majoria que hi tinc jo són de Word, que és aquesta W dins un requadre blau. Tingueu en compte que aquest processador de textos de Google no té un format propi, i guarda, per defecte, els documents creats amb l’extensió “.rtf”, que és una extensió universal. Però pot guardat també en d’altres formats, inclòs “.docx”, que és propi del processador de textos de Microsoft. Ara fixeu-vos en un altre detall: a l’arxiu de dalt a la dreta hi ha superposada una petita icona que mostra dos caps de persona dins un cercle. Això significa que aquest document està compartit amb algú altre. També dedicarem una entrada a la compartició de documents.

Ara crearem un nou arxiu de text; per fer-ho, toquem el signe “+” que hi ha dins un petit requadre blau al capdavall de la pantalla:

Tot seguit apareix el document que acabem de crear: és una pantalla en blanc a la part superior que mostra el teclat tàctil a la meitat inferior:

Hi podem escriure el que vulguem, o copiar-hi text amb el porta-retalls:

Per guardar el document, ja sigui perquè l’he acabat de redactar o per seguretat, toqueu el tres punts verticals que hi ha a la part superior de la pantalla; aleshores es desplega un menú:

Entre les diferents opcions ara m’interessa la que diu “Comparteix i exporta”; hi toco a sobre i se m’obre un altre menú:

Trio l’opció “Anomena i desa”, cosa que fa que es despleguin les opcions en què puc guardar el document:

Veieu que el primer, que ja està preassignat, és el de Word (.docx), i és el que triarem. També ens serviria el “Format de text enriquit” (.rtf), però els altres, per ara, és millor no utilitzar-los, ja que o bé poden canviar característiques de format del document que hem creat, o bé creen documents que necessiten uns programes específics per a obrir-se. Així, doncs, premem “D’acord” a la part de baix del requadre i automàticament es guarda el document.

Tornem a la pantalla del Drive, i veiem que hi apareix el document creat, el qual, però, no té títol. Li podem posar de diverses maneres: una és amb el document obert clicant sobre la part superior, on hi ha el títol (ara es diu “Document sense títol”, cosa que ens permet escriure-hi el que vulguem. També el podem canviar tocant els tres punts que apareixen a sota del document i, al menú que es desplega, seleccionant l’opció “Canvia el nom”:

Jo hi poso “Picasso”, i així és com el veig ara anomenat. Si vull treballar més amb aquest document en algun lloc on no tindré connexió a internet, caldrà que me’l baixi al disc dur del dispositiu. Això també ho puc fer a través del menú que es desplega tocant els tres punts: he de triar l’opció “Baixa”. Si és la primera vegada que el fem servir aquí aquest programa, aparerix una petita finestra que ens avisa que li hem de donar permís per accedir al contingut del nostre dispositiu. Hi accedim, i immediatament es descarrega l’arxiu. Podem localitzar-lo a través d’Arxius (o Els meus arxius), dins la secció Baixades. Des d’aquí puc traslladar-lo a una altra carpeta, per exemple “text”, o el nom que vulgueu posar-li.

Una vegada tenim el document al disc dur de la tauleta hi podem treballar sense necessitat d’estar connectats a Internet. El puc obrir per afegir-hi text, o per canviar-hi coses de format, com el tipus i la mida del text, etc. Ja en parlarem extensament en un altre capítol.

Fulls de càlcul de Google

Com passa amb “Documents”, quan obrim el programa “Fulls de càlcul de Google” se’ns presenta el contingut del nostre Drive compatible amb el format del programa:

Crearem un nou document tocant sobre el requadre blau amb el signe “+” a dins que hi ha a la part inferior dreta de la pantalla. El document en blanc té aquesta aparença:

Per guardar-lo seguim els passos que hem vist amb el document de text, tot i que els que genera el programa de porten l’extensió “.xlsx”. Per altra part, la introducció de dades en aquests documents és més especialitzada que no pas en Word, ja que podem introduir fórmules en les cel·les, i automatitzar operacions matemàtiques. També li dedicarem un capítol.

Com he fet amb el document de text, em baixaré aquest full de càlcul per poder-hi treballar sense connexió si alguna vegada necessito fer-ho així.

Presentacions de Google

Com amb els altres dos programes, quan obrim l’aplicació se’ns presenta una pantalla que mostra els arxius d’aquest tipus que tenim al nostre compte de Google:

Com veieu, jo només hi tinc un document, titulat “Presentació”. Ara en crearé un altre, que anomenaré “Prova”. Ho faig, com en els altres casos, tocant sobre el signe “+” que hi ha dins d’un requadre blau a la part baixa de la pantalla. El document generat té aquest aspecte:

Amb aquest programa podem dissenyar succssius fulls, cadascun dels quals anomenat “diapositiva”, que, visualitzats successivament, es converteixen en una presentació. Dissenyo una diapositiva:

I en faig dues més clicant cada vegada sobre el requadre petit que hi ha a l’extrem dret de la part baixa de la pantalla. Quan les tinc totes tres, puc visualitzar-ne una presentació tocant el triangle petit que hi ha a la part de dalt. però també puc convertir-ho a d’altres formats; el que ve predeterminat és el propi de Google, però fàcilment puc convertir-lo al de PowerPoint (l’aplicació d’Office, que genera documents amb l’extensió “.pptx”):

Em baixo el document al dispositiu i hi podré treballar sempre que vulgui, encara que no tingui connexió d’Internet.