Jesús Aumatell

Captura i edició de fotografia amb dispositius que fan servir el sistema operatiu Android

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol

Capturar fotografies amb dispositius Android

És relativament senzill i requereix només pocs passos simples:

Obre l’aplicació de càmera – Tots els dispositius Android tenen una aplicació de càmera preinstal·lada.
Apunta la càmera cap a l’objecte que vols fotografiar. Si el teu dispositiu té autofocus, deixa que la càmera s’ajusti automàticament.
Moltes aplicacions de càmera permeten ajustar la configuració de la càmera per aconseguir una millor fotografia. Això pot incloure l’exposició, el balanç de blancs, el zoom, la resolució i altres opcions.
Una vegada que estiguis satisfet amb la composició de la teva fotografia, prems el botó de captura. El botó de captura pot ser una icona en pantalla o un botó físic a la part superior o lateral del dispositiu.
Després de fer la foto, pots visualitzar la imatge a l’aplicació de càmera o a la galeria de fotos del teu dispositiu.
Si desitges editar la foto, pots utilitzar una aplicació d’edició de fotografia per fer-ho. Hi ha moltes aplicacions d’edició de fotografia disponibles a Google Play Store que pots descarregar i utilitzar per editar fotos.

Aquests són els passos generals per a la captura de fotografia en un dispositiu que fa servir el sistema operatiu Android. La presentació pot variar en funció de la versió del sistema operatiu i el model del dispositiu.

En les imatges següents veiem les opcions que incorpora el programa de foto preinstal·lat en un smartphone de la marca Huawei:

La majoria d’opcions del menú de la càmera s’entenen intuïtivament. Ens facilita triar entre diversos modes de captura, o aplicar determinats efectes.

Per ampliar o complementar aquestes opcions podem instal·lar programes de fotografia disponibles a través de Play Store.

Aquí tens algunes opcions populars:

Google Càmera és l’aplicació de càmera preinstal·lada en molts dispositius Android. Ofereix una interfície d’usuari senzilla i intuïtiva, així com funcions avançades com el mode de nit, mode retrat i la capacitat de capturar fotos en format RAW.
Open Camera és una aplicació de càmera gratuïta i de codi obert que ofereix una gran quantitat de funcions avançades com la capacitat de capturar fotos en format RAW, suport per a diversos formats d’arxiu, i opcions de configuració personalitzades.
Camera FV-5 Lite és una aplicació de càmera gratuïta que ofereix una gran quantitat de funcions avançades, com la capacitat de controlar l’obturador, l’ISO, la compensació d’exposició i altres ajustos manualment. Aquesta aplicació és popular entre els fotògrafs que busquen una experiència de càmera professional.
Manual Camera és una aplicació de càmera de pagament (però hi ha una versió gratuïta, que provarem) que ofereix una gran quantitat de control manual per a l’ajust de la càmera, com la velocitat d’obturació, l’ISO, la compensació d’exposició i altres ajustaments manuals.
Camera MX és una aplicació de càmera gratuïta que ofereix una gran quantitat de funcions, com la capacitat de capturar fotos en mode burst, el mode de panorama i una varietat de filtres i efectes de imatge.

Això és només una petita selecció de les moltes aplicacions de càmera disponibles per als dispositius Android. Cada aplicació té les seves pròpies característiques úniques, per la qual cosa val la pena investigar i provar algunes opcions per trobar l’aplicació de càmera que millor es pugui adaptar a les teves necessitats i preferències.

Per provar-ne una que ens proporciona funcions molt útils, ens instal·larem, a través de Play Store, el programa Manual Camera. Veurem que hi ha dues versions del programa, una que és de pagament i una de gratuïta. Triarem aquesta última.

Les següents captures de pantalla ens donen una idea de la gran quantitat de detalls de la càmera que podem controlar amb aquest programa (en aquestes captures el programa està en anglès; això és perquè s’ha instal·lat en un dispositiu l’idioma del qual no reconeix; però si s’instal·la en un dispositiu que té l’espanyol com a idioma principal, s’instal·la en aquest idioma):

De totes aquestes opcions, n’explorem l’assitent de focalització (amb ajustament manual). Aquesta eina ens permet focalitzar de manera força controlada una determinada distància, de manera que allò que es trobi per davant o per darrere es veurà desenfocat, en contrast amb el punt seleccionat, que es veurà enfocat:

L’eina d’enfocament cosnsiteix en una barra lliscadora que aproxima o allunya el punt de referència (que serà el que es veurà més nítid).

Foto que apunta a un objectiu més proper.

Foro que apunta a un objectiu més llunyà.

Edició de fotografia amb Android

Hi ha moltes aplicacions d’edició de fotografia disponibles per a dispositius que fan servir el sistema operatiu Android. Algunes de les més populars són les següents:

Adobe Lightroom és una aplicació de edició de fotografia completa que ofereix una gran quantitat de funcions i opcions de edició avançades. És una opció popular per als professionals i aficionats que busquen una experiència de edició de fotografia completa.
Snapseed és una aplicació desenvolupada per Google que ofereix una ampla gamma d’eines de edició. Aquesta aplicació és fàcil d’utilitzar i és una opció popular per als usuaris que busquen una aplicació de edició de fotografia gratuita.
VSCO és una aplicació de edició de fotografia que té una gran quantitat de filtres de qualitat i opcions de edició. Aquesta aplicació és popular entre els usuaris que busquen una experiència de edició de fotografia artística.
PicsArt – PicsArt és una aplicació de edició de fotografia amb una gran quantitat d’eines de edició i funcions creatives. Aquesta aplicació és popular per als usuaris que busquen una aplicació de edició de fotografia tot-en-un.
Canva – Canva és una aplicació de disseny gràfic que també ofereix eines de edició de fotografia. Aquesta aplicació és popular per als usuaris que volen crear dissenys creatius utilitzant les seves pròpies fotografies.

Totes aquestes aplicacions són fàcils de descarregar i utilitzar, i ofereixen una gran quantitat de funcions i opcions d’edició per als usuaris d’Android.

Editar text amb “Documents de Google”

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol

A l’entrada que vam dedicar a la productivitat ofimàtica al mòbil esmentàrem el programa d’edició de textos “Documents de Google”. Ara crearem un document al qual introduirem text per donar-li format i fer-li una revisió ortogràfica.

Com sabeu, els processadors de textos s’utilitzen per crear documents escrits de forma que es puguin perfilar tots els detalls del text segons les necessitats de l’usuari. També solen incorporar un complement de correcció lèxica-ortogràfica.

Introduir text

Lògicament, el primer que s’ha de fer, en aquests documents, és introduir text. Amb aquesta finalitat el principal element és el teclat, a través del qual escrivim el que volem transmetre. Atès que, per al nostre exercici, ens convé partir d’un volum de text suficient, copiarem i enganxarem alguna cosa d’Internet, que usarem per fer una pràctica. Així, a la Wikipedia, busco “Simó Alsina i Clos”, ja que vull redactar una petita biografia sobre aquest personatge.

Copia i enganxa

Ara vull copiar el que he trobat a la Wikipedia per enganxar-ho al processador de textos i fer-ho servir com a base per a una elaboració posterior. Per fer-ho, toco dues vegades seguides qualsevol paraula de l’article i queda marcada com veieu en la següent captura:

La paraula que he tocat dues vegades seguides ha quedat marcada amb fons blau (ho he assenyalat amb una fletxa). Alhora, a dalt, es mostra un línia amb diferents opcions; triem “Selecciona-ho tot” (també hi he dibuixat una fletxa). En fer-ho, veiem que el rerefons blau s’estén per tot el text de la pàgina:

Això vol dir que hem seleccionat tot el text marcat de blau. Entre les opcions que apareixen al capdamunt, trio “Copia” (també hi he dibuixat una fletxa que ho assenyala). En fer-ho, tot el que està seleccionat es copia al porta-retalls.

Aleshores, obro el programa “Documents de Google” i creo un nou document, que apareix en blanc:

Com veieu, també hi he dibuixat una fletxa; en aquest cas, assenyala la icona del porta-retalls. Si la toquem, s’obre un menú:

Hem de tocar la franja grisa que té dibuixada, a la dreta, una tatxa. En fer-ho, el que havíem copiat de la Wikipedia s’enganxa al nostre document:

El problema és que s’ha copiat tot, incloses algunes paraules o frases que no ens interessa que hi siguin. A més, tot el text s’ha copiat amb el mateix format. Ara, doncs, ens queda la feina d’editar aquest document: hem de polir el text, llevant-li algunes paraules i frases, modificant-ne d’altres i potser introduint-ne de noves. Per altra part, li haurem de donar format tipogràfic. I, finalment, per assegurar-nos de no cometre cap errada ortogràfica, el repassarem amb el corrector que porta incorporat el programa.

Puc eliminar text posant el cursor al final de la línia o paraula que vull eliminar i prémer la tecla “suprimir” (una tecla amb “x” dins d’una mena de triangle que hi ha a la part inferior dreta del teclat), o bé seleccionar-lo (toco dues vegades una paraula i “estiro” el cercle blau en el sentit que em convingui, fins que tot el text que vull eliminar queda marcat de blau) i tocar l’opció “retalla” o bé prémer una sola vegada la tecla “suprimir”.

Una vegada he seleccionat el text, ja el puc eliminar, ja sigui amb la tecla “suprimir/retrocés” o bé tocant l’opció del menú contextual “Retalla”.

He eliminat tot el text que em sobrava. Ara he de donar format tipogràfic al document. Això vol dir que:

triaré una tipografia per a tot el text;
posaré amb una lletra més grossa i amb negreta el títol principal i els subtítols (si n’hi ha);
posaré en cursiva els títols de les obres esmentades;
justificaré els paràgrafs;
posaré en format de llista les obres seleccionades

A part d’aquestes propietats, n’hi ha moltes altres que podem controlar amb el processador de textos, com ara afegir imatges, posar color de fons a la pàgina, etc. Per ara, introduirem els paràmetres que hem enumerat al paràgraf anterior. En primer lloc, doncs, triem una tipografia i cos de lletra per al conjunt del text. Per poder fer això, en primer lloc seleccionem tot el text, i tot seguit toquem la lletra “A” amb unes línies al costat que hi ha a la part superior:

Per canviar la tipografia, toco sobre el lloc on diu “Tipus de lletra” i vaig passant-los fins que trobo el que vull, que es diu “EB Garamond” (pot ser qualsevol altre que vulgueu). Toco aquest estil i el text apareix immediatament amb aquesta tipografia.

Per canviar el cos de lletra, he de tocar sobre un dels dos signes circumflexos que estan a banda i banda d’un número que hi ha a la dreta de la paraula “Mida”. Aquest número indica el cos de lletra actual, que és 11. Jo el vull posar a 12, i per tant toco el signe circumflex que assenyala cap amunt (si el volgués posar a 1o, tocaria el signe que senyala cap a baix). Des d’aquest menú podríem també canviar el color del text, per exemple posar-lo el vermell, però ara no ho farem pas.

Una vegada tenim el text amb la tipografia i el cos de lletra que volíem, hem de tocar, a la part de dalt del requadre de visualització de teclat, l’opció “Paràgraf”. He de visualitzar això:

Amb aquest plafó podem controlar diverses opcions de paràgraf. Jo vull que el text quedi justificat (és a dir, que faci caixa tant a la dreta com a l’esquerra de la pàgina), i per tant toco sobre el conjunt de línies iguals que hi ha més a la dreta. Des d’aquí també podria modificar l’interlineat, però en aquest cas no ho vull fer. Així, doncs, el text tindrà aquesta aparença:

Ara resta donar format als titulars i a les obres esmentades. Això s’ha de fer seleccionant individualment cada part del text que vulgui modificar. Així, per posar el títol general, slecciono el nom del personatge que encapçala en text i li dono el format: negreta, cos 16 i centrat. Després, selecciono “escriptor i poeta català” i el centro sense modificar-lo. Tot seguit he de posar en cursiva un per un els diferents títols que s’esmenten. Poso en negreta un parell d’encapçalaments d’apartats. A la secció “Selecció d’obres” li dono format de llista. El text final té la següent aparença:

Abans de donar-lo per enllestit, hi faig una revisió ortogràfica amb el corrector del programa. Per obrir-lo, toco els tres punts que hi ha a la part superior dreta de la pantalla, cosa que fa que es desplegui un menú. Toco sobre l’opció “Corrector ortogràfic” i apareixen ressaltades (si n’hi ha) les paraules incorrectes per tal que decidim si les modifiquem o les deixem tal com estan:

El programa ha detectat que la paraula “Renaixensa” està mal escrita i em proposa, en un requadre que apareix a la part de baix de la pantalla, substituir-la per “Renaixença”, cosa encertada. Però en aquest cas no ho canviaré, ja que es tracta del títol d’una publicació antiga, i en aquests casos es respecta la forma original. Per tant, toco l’opció “Ignora” i passo a la paraula següent (si hagués tocat “canvia” s’hauria substituït la paraula que hi ha al text per la que proposava el corrector del programa). I vaig fent passar el corrector fins revisar tot el text. En cada cas he de decidir si modifico o no el text.

Connectivitat amb el mòbil (II): Bluetooth

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Segueix l’enllaç per llegir aquest article en espanyol: https://jesusaumatell.wordpress.com/2023/03/22/conectividad-en-el-movil-ii-bluetooth/

El Bluetooth serveix per connectar els dispositius que es porten a sobre o estan a una distància pròxima. Permet interactuar amb dispositius com ordinadors (de butxaca, portàtils, torres…) telèfons mòbils, impressores, càmeres digitals, ratolins, teclats, auriculars i molts altres perifèrics, d’una forma segura i econòmica, a través d’ones de ràdio d’alta freqüència (UHF), de 2.402 GHz a 2.480 GHz.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan es troben a l’abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres, tot i que la potència més comuna ens permet connectar-nos fins a una distància de 10 metres.

La forma més senzilla de connexió es realitza de dispositiu a dispositiu sense cap programa addicional. Cal que tots dos aparells tinguin activat el Bluetooht, i s’hagi seguit els passos per connectar-se.

Vincular dispositius amb Bluetooth

Hem de verificar que, al nostre Smarphone, el Bluetooth està activat. Per això, obrim els Ajustaments (amb la icona de l’engranatge) i cliquem sobre l’apartat “Connexions”. Com veieu, al meu dispositu està apagat:

Veieu, a la part superior de la pantalla, diferents icones, algunes de les quals són de color blau (significa que la funcionalitat que simbolitzen està activada) i d’altres grises (la funcionalitat està incativa). La icona que simblolitza Bluetooth és aquesta:

Hi toco a sobre i s’activa. Però ara vull connectar a través del Bluetooth dos dispositius al meu smartphone: un ratolí i un teclat:

Aquest aparells tenen botons d’encesa/apagada; per tal que el nostre smartpohe els localitzi ens hem d’assegurar que estan encesos.

Al telèfon, dins de “Configuració”, obro l’apartat “Connexió del dispositiu”, on comprovo que la connexió Bluetooth està activada (en cas que no fos així, l’activaria; s’ha de mostrar com en la imatge següent):

Toco sobre on diu “Bluetooth” i se’m mostra una llista de dispositius propers que també el tenen activat. En el meu cas n’hi ha molts, però a part del primer, anomenat “Escalopet”, que és el meu ordinador portàtil, els altres no els connec. A més, molts no sé ni què poden ser (televisors, mòbils, impressores…), potser perquè es troben massa lluny perquè el meu dispositiu hi estableixi una connexió viable.

En tot cas, jo em vull connectar al meu smartphone els dos dispositus que he esmentat abans, un teclat i un ratolí. Com ja he dit, cal que aquests disposius també tinguin el engegada la seva connexió Bluetooht. Primer engego el teclat, el meu dispositu el detecta i m’hi connecto.

Faig el mateix amb el ratolí:

Toco sobre el lloc on diu “BT5.2 Mouse” i de seguida hauré enllaçat també aquest perifèric al telèfon mòbil.

Productivitat ofimàtica al mòbil

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Fes clic aquí per llegir aquest article en espanyol.

El mòbil pot ser una eina de treball molt completa. Per això només cal una bona suite d’ofimàtica que ens permeti llegir, crear o modificar documents de text, fulls de càlcul i presentacions. El conjunt de programes de Microsoft aplegats al paquet anomenat Office és el més conegut i utilitzat, i determina l’estàndard.

N’hi ha una versió per a smartphone que podem instal·lar-nos, però cal que tinguem un compte de Microsoft (o que ens el creem ara) per poder-la executar:

D’altra banda, una vegada el tenim activat, passat un període de prova haurem de pagar per fer-lo servir, o quedarà bloquejat.

Eines ofimàtiques de Google

Per estalviar-nos aquest cost, farem servir les eines de Google, que són d’ús lliure i ens permeten treballar amb arxius creats amb els programes de Microsoft, ja que hi són totalment compatibles. Això sí, cal que tinguem un compte de Google activat. Però a diferència de l’Office de Microsoft, aquest conjunt d’eines no ens les podem instal·lar com un paquet, sinó que ho hem de fer una per una.

Cal apuntar que hi ha d’altres programes d’ofimàtica de lliure accés, però ens centrarem en les que ens ofereix Google per comoditat i perquè sabem que funcionen. De tota manera, aquests programes tenen tots una presentació visual gairebé idèntica, i funcionen d’una manera molt similar, de manera que, el que ens serveixi per un segurament ens servirà per tots els altres.

En primer lloc, amb Google Play, buscarem i instal·larem l’aplicació anomenada “Documents de Google” (processador de textos):

Després, “Fulls de càlcul de Google”:

Finalment, busquem i instal·lem “Presentacions de Google”:

A l’apartat següent veurem el funcionament d’aquests programes un per un:

Documents de Google

Una vegada instal·lat, obrim el programa; com que està vinculat al nostre compte de Google, ens mostra el contingut de l’espai que tenim al núvol (l’anomenat Drive):

Com veieu, jo ja hi tinc alguns documents de text. Cada requadre representa un arxiu, i si hi toco a sobre faig que s’obri. Però abans d’obrir-ne cap fixem-nos que, a la part de sota de cada arxiu hi ha, al mig, el títol; a la dreta hi ha tres punts que, en tocar-los, ens permeten fer diverses accions amb el document sense haver-lo d’obrir:

aquesta imatge mostra les opcions que es despleguen quan toco els tres punts que hi ha sota de cada arxiu.

I a l’esquerra de cada arxiu hi ha una petita icona que identifica el format de cada arxiu; la majoria que hi tinc jo són de Word, que és aquesta W dins un requadre blau. Tingueu en compte que aquest processador de textos de Google no té un format propi, i guarda, per defecte, els documents creats amb l’extensió “.rtf”, que és una extensió universal. Però pot guardat també en d’altres formats, inclòs “.docx”, que és propi del processador de textos de Microsoft. Ara fixeu-vos en un altre detall: a l’arxiu de dalt a la dreta hi ha superposada una petita icona que mostra dos caps de persona dins un cercle. Això significa que aquest document està compartit amb algú altre. També dedicarem una entrada a la compartició de documents.

Ara crearem un nou arxiu de text; per fer-ho, toquem el signe “+” que hi ha dins un petit requadre blau al capdavall de la pantalla:

Tot seguit apareix el document que acabem de crear: és una pantalla en blanc a la part superior que mostra el teclat tàctil a la meitat inferior:

Hi podem escriure el que vulguem, o copiar-hi text amb el porta-retalls:

Per guardar el document, ja sigui perquè l’he acabat de redactar o per seguretat, toqueu el tres punts verticals que hi ha a la part superior de la pantalla; aleshores es desplega un menú:

Entre les diferents opcions ara m’interessa la que diu “Comparteix i exporta”; hi toco a sobre i se m’obre un altre menú:

Trio l’opció “Anomena i desa”, cosa que fa que es despleguin les opcions en què puc guardar el document:

Veieu que el primer, que ja està preassignat, és el de Word (.docx), i és el que triarem. També ens serviria el “Format de text enriquit” (.rtf), però els altres, per ara, és millor no utilitzar-los, ja que o bé poden canviar característiques de format del document que hem creat, o bé creen documents que necessiten uns programes específics per a obrir-se. Així, doncs, premem “D’acord” a la part de baix del requadre i automàticament es guarda el document.

Tornem a la pantalla del Drive, i veiem que hi apareix el document creat, el qual, però, no té títol. Li podem posar de diverses maneres: una és amb el document obert clicant sobre la part superior, on hi ha el títol (ara es diu “Document sense títol”, cosa que ens permet escriure-hi el que vulguem. També el podem canviar tocant els tres punts que apareixen a sota del document i, al menú que es desplega, seleccionant l’opció “Canvia el nom”:

Jo hi poso “Picasso”, i així és com el veig ara anomenat. Si vull treballar més amb aquest document en algun lloc on no tindré connexió a internet, caldrà que me’l baixi al disc dur del dispositiu. Això també ho puc fer a través del menú que es desplega tocant els tres punts: he de triar l’opció “Baixa”. Si és la primera vegada que el fem servir aquí aquest programa, aparerix una petita finestra que ens avisa que li hem de donar permís per accedir al contingut del nostre dispositiu. Hi accedim, i immediatament es descarrega l’arxiu. Podem localitzar-lo a través d’Arxius (o Els meus arxius), dins la secció Baixades. Des d’aquí puc traslladar-lo a una altra carpeta, per exemple “text”, o el nom que vulgueu posar-li.

Una vegada tenim el document al disc dur de la tauleta hi podem treballar sense necessitat d’estar connectats a Internet. El puc obrir per afegir-hi text, o per canviar-hi coses de format, com el tipus i la mida del text, etc. Ja en parlarem extensament en un altre capítol.

Fulls de càlcul de Google

Com passa amb “Documents”, quan obrim el programa “Fulls de càlcul de Google” se’ns presenta el contingut del nostre Drive compatible amb el format del programa:

Crearem un nou document tocant sobre el requadre blau amb el signe “+” a dins que hi ha a la part inferior dreta de la pantalla. El document en blanc té aquesta aparença:

Per guardar-lo seguim els passos que hem vist amb el document de text, tot i que els que genera el programa de porten l’extensió “.xlsx”. Per altra part, la introducció de dades en aquests documents és més especialitzada que no pas en Word, ja que podem introduir fórmules en les cel·les, i automatitzar operacions matemàtiques. També li dedicarem un capítol.

Com he fet amb el document de text, em baixaré aquest full de càlcul per poder-hi treballar sense connexió si alguna vegada necessito fer-ho així.

Presentacions de Google

Com amb els altres dos programes, quan obrim l’aplicació se’ns presenta una pantalla que mostra els arxius d’aquest tipus que tenim al nostre compte de Google:

Com veieu, jo només hi tinc un document, titulat “Presentació”. Ara en crearé un altre, que anomenaré “Prova”. Ho faig, com en els altres casos, tocant sobre el signe “+” que hi ha dins d’un requadre blau a la part baixa de la pantalla. El document generat té aquest aspecte:

Amb aquest programa podem dissenyar succssius fulls, cadascun dels quals anomenat “diapositiva”, que, visualitzats successivament, es converteixen en una presentació. Dissenyo una diapositiva:

I en faig dues més clicant cada vegada sobre el requadre petit que hi ha a l’extrem dret de la part baixa de la pantalla. Quan les tinc totes tres, puc visualitzar-ne una presentació tocant el triangle petit que hi ha a la part de dalt. però també puc convertir-ho a d’altres formats; el que ve predeterminat és el propi de Google, però fàcilment puc convertir-lo al de PowerPoint (l’aplicació d’Office, que genera documents amb l’extensió “.pptx”):

Em baixo el document al dispositiu i hi podré treballar sempre que vulgui, encara que no tingui connexió d’Internet.

Productividad ofimática en el móvil

Curso de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Profesor: Jesús Aumatell

Haz clic aquí para leer este artículo en catalán.

El móvil puede ser una herramienta de trabajo muy completa. Por eso solo hace falta una buena suite de ofimática que nos permita leer, crear o modificar documentos de texto, hojas de cálculo y presentaciones. El conjunto de programas de Microsoft reunidos en el paquete llamado Office es el más conocido y utilizado, y determina el estándar.

Existe una versión para smartphone que podemos instalarnos, pero debemos tener (o crearnos ahora) una cuenta de Microsoft para poder ejecutarla:

Por otra parte, una vez lo tenemos activado, pasado un período de prueba deberemos pagar por utilizarlo, o quedará bloqueado.

Se ofrece una prueba gratuita de 30 días, después de los cuales habrá que pagar para seguir utilizado la aplicación.

Herramientas ofimáticas de Google

Para ahorrarnos este coste, utilizaremos las herramientas de Google, que son de uso libre y nos permiten trabajar con archivos creados con los programas de Microsoft, ya que son totalmente compatibles con ellos. Eso sí, es necesario que tengamos una cuenta de Google activada. Pero a diferencia de Office de Microsoft, este conjunto de herramientas no podemos instalarlas como un paquete, sino que debemos hacerlo una por una.

Hay que apuntar que existen otros programas de ofimática de libre acceso, pero nos centraremos en las que nos ofrece Google por comodidad y porque sabemos que funcionan. Sin embargo, estos programas tienen todos una presentación visual casi idéntica, y funcionan de una manera muy similar, de modo que, lo que nos sirva para uno seguramente nos servirá para todos los demás.

En primer lugar, con Google Play, buscaremos e instalaremos la aplicación llamada “Documentos de Google” (procesador de textos):

Después, “Hojas de cálculo de Google”:

Finalmente, buscamos e instalamos “Presentaciones de Google”:

En el siguiente apartado veremos el funcionamiento de estos programas uno por uno:

Documentos de Google

Una vez instalado, abrimos el programa; al estar vinculado a nuestra cuenta de Google, nos muestra el contenido del espacio que tenemos en la nube (el llamado Drive):

Como ven, yo ya tengo algunos documentos de texto. Cada recuadro representa un archivo, y si toco encima hago que se abra. Pero antes de abrir ninguna fijémonos en que, en la parte de debajo de cada archivo hay, en medio, el título; a la derecha hay tres puntos que, al tocarlos, nos permiten realizar diversas acciones con el documento sin tener que abrirlo (imagen de la derecha).

esta imagen muestra las opciones que se despliegan cuando toco los tres puntos que hay debajo de cada archivo.

Y a la izquierda de cada archivo hay un pequeño icono que identifica el formato de cada archivo; la mayoría que tengo yo son de Word, que es esta W dentro de un recuadro azul. Tenga en cuenta que este procesador de textos de Google no tiene un formato propio, y guarda por defecto los documentos creados con la extensión “.rtf”, que es una extensión universal. Pero puede guardarse también en otros formatos, incluido “.docx”, que es propio del procesador de textos de Microsoft. Ahora fíjese en otro detalle: en el archivo de arriba a la derecha hay superpuesto un pequeño icono que muestra dos cabezas de persona dentro de un círculo. Esto significa que este documento está compartido con otro. También dedicaremos una entrada a la compartición de documentos.

Ahora vamos a crear un nuevo archivo de texto; para ello, tocamos el signo “+” que hay en un pequeño recuadro azul al final de la pantalla:

A continuación aparece el documento que acabamos de crear: es una pantalla en blanco en la parte superior que muestra el teclado táctil en la mitad inferior:

Aquí podemos escribir lo que queramos, o copiar texto con el portapapeles:

Para guardar el documento, ya sea porque lo he terminado de redactar o por seguridad, toque los tres puntos verticales que hay en la parte superior de la pantalla; entonces se despliega un menú:

Entre las distintas opciones ahora me interesa la que dice “Compartir y exportar”; toco encima y se me abre otro menú:

Elijo la opción “Nombra y guarda”, lo que hace que se desplieguen las opciones en las que puedo guardar el documento:

Vea que el primero, que ya está preasignado, es el de Word (.docx), y es el que elegiremos. También nos serviría el “Formato de texto enriquecido” (.rtf), pero los demás, por ahora, es mejor no utilizarlos, ya que o bien pueden cambiar características de formato del documento que hemos creado, o bien crean documentos que necesitan programas específicos para abrirse. Así pues, pulsamos “De acuerdo” en la parte de abajo del recuadro y automáticamente se guarda el documento.

Volvemos a la pantalla del Drive, y vemos que aparece el documento creado, el cual no tiene título. Le podemos poner de varias maneras: una es con el documento abierto clicando sobre la parte superior, donde está el título (ahora se llama “Documento sin título”, lo que nos permite escribir lo que queramos. También podemos cambiarlo tocando los tres puntos que aparecen debajo del documento y, en el menú que se despliega, seleccionando la opción “Cambiar nombre”:

Yo pongo “Picasso”, y así es como lo veo ahora llamado. Si quiero trabajar más con este documento en algún lugar sin conexión a internet, tendré que bajarlo al disco duro del dispositivo. Esto también lo puedo hacer a través del menú que se despliega tocando los tres puntos: debo elegir la opción “Baja”. Si es la primera vez que lo utilizamos aquí este programa, aparece una pequeña ventana que nos avisa de que debemos darle permiso para acceder al contenido de nuestro dispositivo. Accedemos, e inmediatamente se descarga el archivo. Podemos localizarlo a través de Archivos (o Mis archivos), en la sección Bajadas. Desde aquí puedo trasladarlo a otra carpeta, por ejemplo “texto”, o el nombre que desee ponerle.

Una vez tenemos el documento en el disco duro de la tableta podemos trabajar sin necesidad de estar conectados a Internet. Lo puedo abrir para añadir texto, o para cambiar cosas de formato, como el tipo y el tamaño del texto, etc. Ya hablaremos de ello extensamente en otro capítulo.

Hojas de cálculo de Google

Como ocurre con “Documentos”, cuando abrimos el programa “Hojas de cálculo de Google” se nos presenta el contenido de nuestro Drive compatible con el formato del programa:

Crearemos un nuevo documento tocando sobre el recuadro azul con el signo “+” dentro que se encuentra en la parte inferior derecha de la pantalla. El documento en blanco tiene esta apariencia:

Para guardarlo seguimos los pasos que hemos visto con el documento de texto, aunque los que genera el programa de portan la extensión “.xlsx”. Por otra parte, la introducción de datos en estos documentos es más especializada que en Word, puesto que podemos introducir fórmulas en las celdas, y automatizar operaciones matemáticas. También le dedicaremos un capítulo..

Como he hecho con el documento de texto, me descargaré esta hoja de cálculo para poder trabajar sin conexión si alguna vez necesito hacerlo así.

Presentaciones de Google

Como con los otros dos programas, cuando abrimos la aplicación se nos presenta una pantalla que muestra los archivos de este tipo que tenemos en nuestra cuenta de Google:

Como veis, yo sólo tengo un documento, titulado “Presentación”. Ahora crearé otro, que llamaré “Prueba”. Lo hago, como en los demás casos, tocando sobre el signo “+” que hay dentro de un recuadro azul en la parte baja de la pantalla. El documento generado tiene este aspecto:

Con este programa podemos diseñar sucesivas hojas, cada una de ellas llamada “diapositiva”, que, visualizadas sucesivamente, se convierten en una presentación. Diseño una diapositiva:

Y hago otras dos clicando cada vez sobre el recuadro pequeño que hay en el extremo derecho de la parte baja de la pantalla. Cuando las tengo las tres, puedo visualizar una presentación tocando el pequeño triángulo que hay en la parte superior. pero también puedo convertirlo a otros formatos; lo que viene predeterminado es el propio de Google, pero fácilmente puedo convertirlo al de PowerPoint (la aplicación de Office, que genera documentos con la extensión “.pptx”):

Me bajo el documento al dispositivo y podré trabajar siempre que quiera, aunque no tenga conexión de Internet.

Connectivitat al mòbil (I): la connexió amb cable

Curs de Smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Ves a la versió en espanyol

Dies enrere vaig explicar com enviar contingut del nostre mòbil al núvol a través de l’aplicació Drive (cliqueu aquí per veure l’entrada). Ara veurem algunes maneres de connectar el mòbil a d’altres dispositius, o bé d’endollar alguns perifèrics al mòbil.

Endollar perifèrics al mòbil

Els mòbils amb el sistema operatiu Android reconeixen dispositius endollats per la mateixa entrada per on es connecta a la font d’alimentació, la qual es sol trobar en un dels dos costats curts de l’aparell.

La imatge mostra una entrada per a USB c, una connexió molt freqüent en els mòbils actuals, a la qual, com explicarem aquí, podem enllaçar diferents perifèrics. Però cal tenir present que hi ha mòbils que porten una connexió molt similar, anomenada micro USB. Aquests mòbils són una mica més antics, però encara són aptes, i també és possible connectar-hi perifèrics, però ¡compte!, si comprem algun dispostiu assegurem-nos que és l’adequat.

Hi ha tota mena de perifèrics que incorporen connectors específics per a l’Smartphone; els més habituals són auriculars, teclats i ratolins. Però també n’hi pot haver per a monitors, impressores, etc.

Auricular amb connexió USB c. — Auriculars amb connexió USB c.

El que explico en aquest apartat és vàlid tant per als dispositius amb entrada USB c com per als que porten una ranura micro USB. Però tingueu present que no són intercanviables, i caldrà que allò que hi volguem connectar sigui el que s’escau en cada cas.

Endollar i treballar amb un dispositu USB c (o Micro USB):

Foto d’un llapis de memòria USB c. N’hi ha de moltes menes, tant pel que fa a la capacitat com en relació amb el disseny. El de la foto té una capacitat de a 32 GB, i té la particularitat que per una banda es connecta amb USB c a l’Smartphone, i per l’altra amb USB a (el més comú) a l’ordinador.

USB c endollat a l'Smartphone. — Unitat USB c endollada a l’Smartphone.

Quan endollo aquest dispositiu al mòbil en aparença no passa res. Però si desplaço amb el dit la part superior de la pantalla, se’m mostraran els darrers avisos del sistema. Veuré una pantalla semblant a aquesta:

El sistema avisa que hi ha un dispositu connectat via USB.

El sistema ha detectat el dispositu i entén que és una unitat externa d’emmagatzematge. Si, en aquesta pantalla, cliquem sobre l’opció “Mostra”, es visualitzarà el contingut de l’USB, i hi podrem afegir noves carpetes. Hi ha moltes maneres d’enviar-hi el contingut del nostre Smarphone que hi volguem guardar; jo recomano fer-ho obrint la carpeta “Arxius” (o com es digui en el vostre aparell):

En obrir la carpeta “Arxius” es mostra el contingut del nostre aparell (la presentació pot variar en cada cas). A dalt hi tobarem, agrupats segons les seves característiques, els documents creats (poden ser fotos, vídeos, textos, àudios…). A la part central es mostren les ubicacions d’emmagatzematge disponibles, que en el meu cas són dues: “la meva tauleta” (la memòria interna del dispositiu) i l’ “USB drive”, el llapis de memòria USB c que hi he connectat. Si selecciono un element qualsevol, per exemple una foto (o més d’una, ja que l’acció es pot fer amb múltiples documents alhora), la puc copiar (cosa que vol dir que que es crea un duplicat de la imatge a l’USB i que es guarda la que teníem a l’aparell) o moure (vol dir que es crea la imatge a l’USB però s’esborra la de l’aparell).

Si toco sobre la pantalla allà on diu “USB drive”, es mostren les diferents carpetes que conté el dispositu aclopat. Jo prèviament havia creat una carpeta amb el títol “Mostra”, que és on guardaré la imatge que he seleccionat. Però també des d’aquesta pantalla puc crear una nova carpeta, si vull; n’hi ha prou amb clicar sobre la petita icona d’una carpeta amb el signe “+” a dintre que apareix a la part superior. Creem una carpeta nova o en triem una que ja existeixi, i toquem el signe semblant a una “v” que apareix a la part superior de la pantalla per tal de completar la còpia o trasllat de la imatge al dispositiu. Com que aquest llapis de memòria té també un acoplador USB A, connectant-lo a un ordinador podria passar aquesta imatge de l’USB al disc dur de l’ordinador per guardar-la o per processar-la amb un editor d’imatges.

Cables adaptadors

Existeixen els anomenats “cables adaptadors” (o simplement “adaptadors”), que per un extrem tenen un endoll de connexió (mascle) de tipus USB c o micro (que connectem al mòbil), i per l’altre tenen una o més ranures d’entrada (femella) de tipus USB d’ordinador, o d’alguna altra mena, com HDMI o per a targetes de memòria SD i Micro SD.

la imatge combina la vista general i frontal d'un connector USB micro amb múltiples entrades.

En aquesta imatge veiem un connector USB micro que incorpora diferents entrades: per a USB A, SD i SD micro. Aquest adaptador s’acopla a l’Smartphone de la forma que es mostra a la següent imatge:

Adaptador connectat a l'Smartphone. — Adaptador connectat a l’Smartphone.

Així, qualsevol perifèric que endolli a les diferents ranures de l’adaptador serà reconegut pel telèfon intel·ligent: teclat, ratolí, targetes de memòria, etc, tot això ho podré utilitzar amb el mòbil a través d’aquesta connexió.

Connectar el mòbil a un dispositiu de sortida

En l’apartat anterior hem vist algunes opcions de connexió de perifèrics a l’smartphone; ara veurem formes de connectar el mòbil a dispositius de sortida.

Connexió amb cable

El més habitual és connectar el mòbil a l’ordinador, cosa que es pot fer de dues maneres, amb cable o via bluethot. Per fer-ho amb cable, ens servirà el mateix que s’utilitza per carregar el telèfon (si és del tipus que s’acobla a l’endoll de presa de corrent a través d’una entrada tipus USB A, com el que es veu a la foto de sota; podria ser que hi estigués fixat, i aleshores necesitariem un cable que, per un cap fos del tipus apropiat per al nostre mòbil -USB c o Micro USB-, i per l’altre del tipus USB A).

Endoll amb ranura USB A per connectar el cable d'alimentació elèctrica al telèfon. — Aquest cable, separat de l’endoll, ens permet connectar el mòbil amb l’ordinador.

Connecto un telèfon Samsung de 2016 amb un cable Micro USB a l’ordinador, i faig lliscar la pantalla avall perquè l’aparell em mostri els darrers esdeveniments del sistema. A la pantalla hi he de veure un avís que s’ha produït la connexió per cable; hi toco a sobre i se m’obre un menú semblant al que veiem a sota:

Opcions de connexió — Una vegada connectat per cable a l’ordinador, podem seleccionar diferents opcions.

Selecciono la primera opció, que és la més general. Si triés “Transferir imatges” només podria treballar amb fitxers d’aquest tipus. I si triés l’opció que diu “MIDI” podria fer diferents coses amb format d’àudio. L’opció “carregar aquest telèfon” la seleccionaríem si només volguessim carregar la bateria del del mòbil, sense que l’ordinador tingués accés al seu contingut; tot i això, encara que seleccionem una altra opció, la bateria s’anirà recarregant. Però el que ara vull és tenir accés a tot el contingut del meu dispositu mòbil a través de l’ordinador, per això m’interessa la primer opció. Això em permet, des de Windows, accedir a la memòria del mòbil.

La icona del telèfon apareix a l’explorador de fitxers del Windows.

A través de l’explorador del Windows accedeixo al contingut del meu mòbil clicant sobre la icona que l’identifica. En el meu cas se’m mostra això:

contingut de l'aparell — Els discos de memòria que hi ha al meu aparell.

Com que, a més de la memòria interna, el meu aparell porta una targeta micro SD, es mostren dues unitats que contenen dades. Clico sobre la unitat interna, etiquetada “Phone” (els noms dels arxius poden variar en cada cas, i es poden personalitzar), i veig el següent:

Contingut de la memòria interna del mòbil.

Hem de vigilar com interactuem amb aquest contingut, ja que podríem fer alguna acció que ocasionés un mal funcionament de l’aparell. Pera això, només interactuarem amb carpetes que sàpiguem que emmagatzemen arxius, com ara “Documents”, “Download”, “DCIM” (les fotos que fem amb la càmeHra del telèfon), “Movies” i d’altres que sàpiguem segur que només contenen arxius que podem copiar al nostre ordinador i, si volem, esborrar-los del mòbil. Però si volem eliminar alguna aplicació, ho farem des del mòbil de la manera que ja explicarem a l’apartat corresponent.

Com veiem, la connexió cablejada amb aquest aparell és força limitada, ja que es redueix a l’intercanvi d’arxius. Però amb smartphones que ho permetin (més moderns) hi ha d’altres funcions. Ara connecto amb cable USB c un Huawei de 2018. Aquest dispositiu porta de sèrie una aplicació, anomenada HiSuite, que gestiona la connexió cablejada amb l’ordinador. Així, quan connecto l’aparell per primera vegada a l’ordinador, aquest em demana si vull descarregar-me i executar aquesta aplicació, a la qual cosa he de respondre afirmativament. Quan es completa el procés, he de seguir un passos senzills (donar permisos a través de finestres emergents i introduir una contrassenya que facilita el mòbil a l’ordinador) i aleshores no només tindré accés als arxius, com passava en el cas que he explicat anteriorment, sinó que ara puc veure la pantalla del mòbil a l’ordinador.

Finestra d'HiSuite a l'ordinador. — Finestra d’HiSuite a l’ordinador.

Aquesta aplicació ens permet gestionar d’una manera molt més precisa i àmplia el nostre aparell mòbil des de l’ordinador. En la pantalla que es mostra a la imatge de dalt, que és el menú incial, hi ha quatre requadres, cadascun dedicat als aspectes més habituals: contactes, missatges, imatges i vídeos. Així, si cliquéssimsobre “Imatges”, visualitzaríem informació de totes les que es guarden al telèfon, i si ho féssim sobre “Vídeos”, veuríem la informació de tots els que hi tenim. En tots els casos podem copiar els arxius al nostre ordinador i esborrar-los del mòbil, si volem fer-hi espai.

En aquesta pàgina principal del programa se’ns ofereix, a sota d’aquestes grans opcions de treballar amb continguts que acabem de comentar, la possibilitat de fer quatre operacions molt importants amb el mòbil: Còpia de seguretat, Restaurar, Actualització del sistema i Restaurar sistema. A banda de la còpia de seguretats, les altres opcions, si cal fer-les, és millor gestionar-les des del mòbil mateix. En una altra ocasió en parlarem.

Si, a la part superior de la finestra, cliquem sobre l’opció “Mi dispositivo”, veurem una pantalla on es mostren més detalladament les opcions d’interactuar amb els diferents contiguts de la tauleta:

Opcions d'interacció amb el contigut del dispositiu mòbil que ofereix HiSuite. — Opcions d’interacció amb el contigut del dispositiu mòbil que ofereix HiSuite.

A més de gestionar els continguts de les carpetes a través del “Gestor d’arxius”, aquesta aplicació ens permet desinstal·lar des de l’ordinador, de forma automàtica, aplicacions que tinguem al mòbil, les quals apareixen indexades.

Una altra cosa que podem fer és projectar la pantalla del mòbil a la de l’ordinador, o bé crear-ne captures de pantalla:

Opcions d'interacció amb la pantalla del mòbil des de l'ordinador. — Opcions d’interacció amb la pantalla del mòbil des de l’ordinador.

Des de l’ordinador podem dues fer coses principals en relació amb la pantalla del mòbil: visualitzar-la directament a la pantalla de l’ordinador o bé fer-ne una captura. En cas que volguem que la pantalla del telèfon es vegi a l’ordinador, cliquem sobre la tecla que té forma de triangle, i a la pantalla de l’ordinador es veurà allò que tinguem a la del mòbil. Si és una imatge fixa, la veurem com a tal, però si és un vídeo o un àudio, es reproduiran com a tals, és a dir, com a vídeo i/o àudio a través de l’ordinador. Hi haurà un desajustament d’uns segons, però tot el que es vegi en una banda es replicarà a l’altra.

L’altra cosa que podem fer amb aquesta aplicació és capturar la pantalla del mòbil. Així, cada vegada que toquem la icona formada per dos angles rectes invertits que formen un quadrat, crearem una captura de pantalla, la qual es guardarà a l’ordinador. Podem veure les captures guardades clicant sobre la icona d’una carpeta que hi ha a l’extrem esquerre.

Organitzar l’smartphone (Android)

Curs d’smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Al mòbil hi podem tenir coses molt diverses, a les quals accedirem per diferents vies. Però el primer que veiem quan engeguem l’aparell són les icones que es reparteixen per tota la pantalla. La majoria corresponen a programes (com, per exemple, el navegador, que obre les pàgines web), però també n’hi ha que activen eines de l’aparell, com el telèfon (per trucar) o la càmera (per fer fotos), o donen accés als arxius que hi tenim guardats, funció normalment representada amb la icona d’una carpeta.

Aparença de la pantalla del mòbil sense organitzar-ne els icones. — Aparença de la pantalla d’un mòbil que no té les icones agrupades en carpetes.

Per tal d’estalviar temps, ens convé acostumar-nos a ajuntar aquests elements en carpetes, segons la seva funció. Això evitarà que, amb el temps, s’acumulin les icones i es vagin repartint en diferents pantalles sense cap ordre, cosa que ens dificultarà trobar allò que ens interessi.

A l’hora d’organitzar les coses no hi ha una regla que serveixi per tothom, sinó que cadascú ho col·loca com li sembla més pràctic. Per això partirem del que ja tinguem al nostre aparell.

Normalment els telèfons que porten el sistema operatiu Android ja agrupen dins d’una mateixa carpeta les aplicacions de Google (com Explorer, Gmail, Drive, Fotos, Maps, etc.). Això és molt pràctic perquè sabem on buscar tot el que té a veure amb Google, encara que siguin eines que serveixen per fer coses molt diferents. Aquesta carpeta, si ja la tenim feta, la respectarem. I si no la tenim feta o hi ha aplicacions de Google que estan fora, la crearem i/o hi inclourem tots els programes d’aquest segell que hagin pogut quedar fora.

Aplicacions de Google agrupades en una carpeta.

La forma en què es creen carpetes, en la majoria de mòbils que porten el sistema operatiu Android, és tocar-ne una uns instants fins que quedi fixada i arrossegar-la una sobre una altra. D’aquesta manera es crea una carpeta nova, a la qual el sistema li assigna un nom predeterminat, com ara “Carpeta 1”.

Carpeta creada automàticament pel sistema en arrossegar una icona sobre una altra.

La manera de canviar el nom de la carpeta pel que vulguem consisteix en tocar sobre el títol, cosa que farà que aparegui el teclat a la pantalla. Introduïm el nom que vulguem i premem la tecla retorn, amb la qual cosa ja tenim gravat el nou títol. En aquest cas, jo li poso “Música i vídeo”. Encara hi vull afegir un altre element. Podria fer-ho tornant a la pantalla inicial i arrossegant-lo dintre la carpeta, però ara que la tinc oberta ho faré d’una altra manera: clico sobre el signe + que apareix després de les dues icones que ja hi ha. Aleshores se m’obre un requadre que em mostra, d’una banda, els elements que ja hi ha a la carpeta i, a l’altra, els que estan fora. Com que jo ara només tinc dos elements sense agrupar, són els que veig al costa dels que ja he agrupat. Si els selecciono tocant-los i premo la tecla “D’acord”, s’afegiran a la carpeta que he creat i anomenat “Música i vídeo”.

Icones seleccionades per incloure en una carpeta ja creada.

Amb aquest mateix procediment podem crear d’altres carpetes, per exemple una per a les eines, que inclourà el rellotge, l’agenda, el telèfon, la icona d’accés als arxius (que, segons els dispositiu, pot ser que es digui “Arxius”, “Fitxers”, “Els meus arxius”; aquesta icona hem de saber localitzar-la sempre, ja que és una manera molt fàcil d’accedir als continguts que generem amb el nostre ús de l’smartphone), etc. En general, aquesta carpeta contindrà aplicacions pràctiques, que fan funcions molt concretes i quotidianes.

Pot ser que ens interessi crear una carpeta per a adreces web. Una manera pràctica d’accedir a una pàgina que ens interessa i que visitem més o menys assíduament, és crear una enllaç a l’escriptori. Per fer-ho, quan tinguem la pàgina oberta, cliquem sobre els tres punts (o tres ratlletes, hi ha mòbils que ho mostren diferent) i seleccionem l’opció “Guardar la pàgina a l’escriptori” (o alguna cosa semblant, com ara “Afegeix a la pantalla d’inici”). Acceptem els següents avisos que ens apareixen a la pantalla, i tot seguit apareixerà l’enllaç a l’escriptori. Si no en tenim gaires, podem agrupar-les en una sola carpeta, que anomenarem “Pàgines web”. Si en tenim moltes, millor agrupar-les per temàtiques.

Menú del navegador on es mostra l'opció d'enllaçar una pàgina a la pantalla d'inici. — Menú del navegador on es mostra l’opció d’enllaçar una pàgina a la pantalla d’inici.

Podem crear també una carpetes per a llibres (que contingui aplicacions per a la lectura i enllaços web), per a jocs, per a xarxes socials, etc.

Orientar-nos amb el mòbil: les aplicacions Brúixola i Maps

Curs d’smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Clica aquí per llegir aquest article en espanyol.

Una de les funcionalitats més útils de l’smartphone és la d’ajudar-nos a orientar-nos i a seleccionar rutes entre dos punts. Serveix tant si anem a peu com si ho fem amb un vehicle privat o amb transport públic.

La més bàsica i universal d’aquestes aplicacions és la brúixola. Una vegada la tinguem instal·lada en el nostre aparell, sempre que l’activem funcionarà exactament igual que una brúixola convencional: ens indicarà la nostra ubicació i orientació respecte dels punts cardinals. És possible que el nostre aparell ja en porti una de preinstal·lada; si no és així, ens en podem descarregar de Play Store. La seva icona és similar a aquesta:

Icona de l’aplicació “Brúixola”

Una vegada instal·lada i oberta té aquest aspecte:

La brúixola a la pantalla de mòbil mostra la nostra posició en relació als punts cardinals.

Però aquest sistema d’orientació no és gaire útil al nostre entorn urbà. Per això, el més recomanable és utilitzar una aplicació de Google, Maps, que ja tenim instal·lada i que ens servirà com a GPS. La seva icona és aquesta:

Icona de l’aplicació “Maps”

Quan l’obrim, si estem connectats a Internet, mostrarà la nostra ubicació en el mapa. Si no tenim connexió, qualsevol àrea propera a l’última vegada que ens hi vam connectar. Cal tenir present que aquest sistema no funciona si no tenim connexió, per tant, tot el que s’explica a continuació pressuposa que el nostre aparell té accés a Internet.

Per tal que Maps ens mostri el trajecte entre dos punts, hem de definir el lloc d’on partim i el lloc on volem arribar. Aleatòriament, he escrit a la franja de recerca de l’aplicació “Ronda de la Trorrassa, 12” i premo cercar; se’m mostra aquesta pantalla:

Pantalla de recerca d’una adreça a Maps.

He definit un punt de partida al núm. 12 de la Ronda de la Torrassa. Ara he de definit el lloc d’arribada. Per fer-ho, premo, a la part de baix, la franja que diu “Indicacions”, i s’obre una pantalla on puc escriure l’adreça a la qual vull arribar. Aleatòriament, escric “Fira Gran Via, porta 4”, i es mostra la següent pantalla:

Maps ens mostra les diferents possibilitats de desplaçament entre dos punts (amb cotxe particular, a peu, amb transport públic…) i diferents alternatives (si n’hi ha) en cada cas.

Hi tinc seleccionada l’opció d’anar-hi a peu (simbolitzada per la icona d’una persona que camina), però puc triar anar-hi amb cotxe (icona del cotxe), transport públic (icona de tramvia), taxi (icona d’un persona amb la mà alçada) i bicicleta (icona d’una persona amb bicicleta). Com que he decidit d’anar-hi a peu, premo, a la part de baix, l’opció “Previsualització” i l’aplicació em mostrarà la meva ubicació en relació al trajecte previst, alhora que m’indicarà, pas a pas, cap a on he d’anar:

Maps indica, a la part superior, cap on cal adreçar-se en cada moment de la ruta prevista.

Ús de Drive per alliberar espai de la memòria del telèfon mòbil

Curs d’smartphones – la Torrassa – 1r semestre de 2023 – Professor: Jesús Aumatell

Clica aquí per llegir aquest article en espanyol.

Una tasca que cal fer de manera regular amb el nostre dispositiu de telefonia portàtil (el mòbil, smartphone o telèfon intel·ligent) és vigilar de no quedar-nos sense espai a la memòria. A part de no poder guardar-hi contingut nou, tenir la memòria plena o quasi plena sol fer que el nostre aparell vagi molt més lent del normal.

En aquest apartat veurem com ho hem de fer per copiar contingut del nostre mòbil al núvol (un espai de memòria que es troba fora del nostre dispositiu, al qual accedim a través de la connexió wifi). Tenir-ne una còpia de seguretat fora del nostre dispositiu ens permetrà esborrar-lo de la memòria interna, alliberant-ne espai.

Com que tots tenim un compte de correu de Google (que acaba “*.gmail.com”), tenim també (ja que hi va associat per defecte) un espai de memòria de 15 gigabytes (o gigues, es representa amb les lletres GB) en una plataforma d’emmagatzematge al núvol anomenada Drive. Es tracta d’un servei gratuït, i no s’ha de pagar a no ser que volguéssim ampliar la quantitat de memòria, cosa que no ha de ser necessària, ja que l’espai de 15 GB és suficient per a les nostres necessitats.

En primer lloc, localitzem la icona de l’aplicació al nostre dispositiu. Se sol trobar dins d’una carpeta amb d’altres eines de Google (correu electrònic, Maps, Chrome…):

L’aparença i contingut de la carpeta de Google pot variar d’un aparell a un altre, però sempre hi trobarem les aplicacions més populars: correu electrònic, Maps, Chrome i Drive.

Pot passar que en el nostre aparell les icones de Google no es trobin dins d’una carpeta. En aquest cas, les trobarem repartides a la pantalla, entre les altres aplicacions que tinguem instal·lades a l’aparell. En qualsevol cas, la icona de Drive és aquesta:

Cliquem sobre aquesta icona i se’ns obrirà un pàgina semblant a aquesta:

En aquest compte ja s’hi han guardat arxius (hi veiem un vídeo i una foto), però podria ser que que encara mai no l’haguem fet servir. Si és així, com és lògic, no hi haurà res. També és probable que aparegui un missatge demanant-nos si volem més espai; cal que el tanquem, ja que tenim 15 GB per utilitzar gratuïtament.

Ara, preveient que el contingut que posarem en aquest espai seran majoritàriament fotos, crearem una carpeta amb aquest nom. Per fer-ho, hem de clicar sobre el requadre amb un signe + que apareix a la part inferior dreta de la pantalla. Aleshores es mostra (a la part baixa de la pantalla) un requadre amb diverses accions possibles: nosaltres triarem la de crear una nova carpeta. Per fer-ho, cliquem sobre la icona d’una carpeta, la qual senyala la fletxa vermella en la següent captura de pantalla:

La fletxa vermella senyala la icona que em de clicar per crear una carpeta al Google.

Clicant-hi a sobre se’ns obrirà un diàleg que ens permet assignar nom a la carpeta; en direm “Fotos”. Per tal d’organitzar el material, el millor és crear subcarpetes (és a dir, capetes que estan dintre d’altres carpetes); per exemple, “Dinar Nadal 2022”, o qualsevol paraula o frase curta que ens permeti identificar ràpidament el que hi tenim guardat.

Una vegada haguem organitzat l’espai al núvol (Drive), cal que anem al nostre dispositiu i cerquem les fotos que vulguem guardar-hi. Ho podem fer de diverses maneres (a través de l’aplicació “Galeria”, per exemple), però buscarem una carpeta que el nostre dispositiu segurament porta per defecte, anomenada “Fitxers” (o alguna cosa similar, com ara “Arxius”…), que és on es guarden, organitzats segons el tipus (fotos, arxius de text, vídeos, àudios…, les denominacions poden variar) els arxius que es troben emmagatzemats al nostre dispositiu.

Icona de la carpeta Fitxers. Pot tenir diferents formes, però generalment representa una carpeta.

Si obrim aquesta carpeta per veure’n el contingut, se’ns mostrarà quelcom semblant a això:

Vista del contingut de la carpeta “Fitxers”.

El nostre dispositiu guarda automàticament els arxius que s’hi van creant segons el tipus, i els organitza en carpetes, que són les que apareixen a la part superior. Cliquem sobre la que s’anomena “Imatges”, i se’ns obrirà una pantalla semblant a aquesta:

També apareixen classificades, en aquest cas segons la procedència, és a dir, el mode en què han arribat al nostre aparell (a través de la càmera, per internet o si han estat creades amb un programa específic). Per a aquest exercici, clicarem sobre la icona “Totes”, i se’ns obrirà una pantalla semblant a aquesta:

Llistat d’imatges guardades a l’aparell, ordenades cronològicament (de més nova a més antiga).

Tocant i mantenint uns segons qualsevol imatge quedarà seleccionada (si la toco i deixo anar immediatament el dit, s’obrirà la imatge) i es mostrarà la possibilitat de seleccionar-ne més, de manera que puc fer l’operació simultàniament amb tantes fotografies com vulgui (per no haver-ho de fer d’una en una).

Captura que mostra les imatges seleccionades. La fletxa vermella senyala la icona que hem de tocar per compartir la imatge, acció que ens permetrà guardar-la al Drive.

En aquest cas, n’he seleccionat 10. Així que tinc seleccionades les fotos que vull copiar al Drive, premo la icona de compartir, que són aquests tres punts units entre si que he assenyalat a la imatge de dalt amb una fletxa vermella. Apareix una pantalla similar a aquesta:

Diferents opcions de compartició d’arxius.

En el meu cas, la icona de Drive apareix en primer lloc perquè l’he feta servir recentment. En cas que no sigui visible, hem de fer lliscar el requadre amb les opcions cap a l’esquerra, perquè es mostrin més opcions, entre les quals trobarem la que ens interessa.

Quan l’haguem localitzat, premem la icona de Drive. Es mostrarà una pantalla semblant a la de sota:

Pantalla per seleccionar el compte i la carpeta de Drive on vull guardar les imatges.

Hi veiem el llistat d’imatges seleccionades per guardar, el compte on es guardaran (s’identifica amb l’adreça de correu electrònic) i la carpeta on s’ubicaran dind del Drive. Tant el compte de correu (si en tenim més d’un) com la carpeta de destí (puc buscar-ne una altra, o crear-ne una de nova) es poden canviar en aquesta pantalla. Una vegada he definit el compte i la carpeta on s’han de guardar, premo sobre “Desa”, i apareixerà l’avís que s’estan guardant els fitxers. Això pot trigar més o menys depenent de la mida (el “pes”) de les imatges i de la connexió a internet. Passats uns moments, obrim el Drive, cerquem la carpeta on ho hem guardat, i mirem a veure si hi són. En el meu cas sí que s’ha completat el procés.

Com que ara ja sé que tinc aquestes imatges copiades en un lloc segur, procediré a esborrar-les del dispositiu per alliberar espai de la memòria. Torno a obrir la carpeta fitxers, obro les imatge, selecciono les deu primeres (que són les que he enviat al Drive), i les suprimeixo:

Prement la icona de la paperera, elimino els arxius (fotos) seleccionats.

Torno a la pantalla d’administració d’arxius, i em fixo que hi ha 10 elements suprimits, aquestes 10 imatges que acabo d’enviar a la paperera:

Indicació del nombre d’arxius suprimits.

Fixeu-vos en la icona d’una petita escombra que hi ha un xic més amunt: si hi clico a sobre, faré neteja del sistema (eliminaré sobretot arxius temporals), però no eliminaré definitivament aquests arxius de la memòria del telèfon. Per fer-ho, clico sobre el text “Suprimits recentment”, i s’obre la següent pantalla:

Apareix l’avís que aquests arxius seran eliminats en un termini màxim de 30 dies a partir del moment que van ser enviat a la paperera. Però a mi m’interessa fer-ho immediatament. Pera això, premo la icona de la paperera que hi ha a la part de dalt, cosa que fa aparèixer un diàleg. Selecciono “Esborrar” i d’aquesta manera hauré guanyat espai d’emmagatzematge. Per altra part, i tindré les imatges guardades en un lloc segur.

Antoni Ferret

Pàgina dedicada a la difusió de l’obra d’Antoni Ferret, bona part de la qual es troba a disposició dels lectors en descàrrega lliure.

Antoni Ferret i Soler (Barcelona, 1935) és un historiador, lingüista i corrector català. Autor d’obres divulgatives en matèria lingüística, històrica i de temàtica cristiana.

Col·laborador de diversos mitjans. Membre d’Església Plural. Ha publicat, entre d’altres obres: Parleu més bé el català. Editorial Claret. 1968; Compendi d’història de Catalunya. Editorial Claret. 1984; Compendi d’història de Catalunya II. Editorial Claret. 1992.

Les seves obres publicades a emboscall i per compte propi es troben a disposició dels lectors en descàrrega lliure (amb reserva de copyright per part de l’autor, ja sigui com a autor original o com a compilador). Per tenir-hi accés, cliqueu als enllaços que consten més avall (en cas que no es descarregui el document del Google Drive, adreceu-vos al corresponent enllaç de Lektu):

Episodis d’història de Catalunya
Col. Mnemosine, 51
ISBN: 978-84-92563-70-8
Primera edició: juny de 2014